Pages Menu
RssFacebook
Categories Menu

Publicado by on Oct 1, 2014 en Blog | 0 comments

Entrevista

Entrevista

Entrevista publicada en el blog del CEESC (Colegio de Educadores Sociales de Catalunya)

Qui és qui?: Oskar Ekai, educador social

La secció Qui és qui? vol ser una excusa per donar conèixer Educador@s de Girona, és a dir la comunitat educativa que exerceix en terres gironines.

Estem convençuts que al llarg del temps i si ho fem prou bé, tindrem un ampli ventall d’entrevistes que presentades en forma de narració en primera persona, com la que us oferim avui, ens donaran una visió panoràmica del ventall professional de casa nostra.

Crec que aquesta societat canvia si som capaços de canviar nosaltres mateixos, si som capaços de mirar cap a dins, de veure els nostres potencials, de veure l’ésser que som, de confiar en nosaltres i en els altres. 

Em dic Oskar Ekai, vaig néixer a Pamplona – Iruña, porto 17 anys vivint a Blanes, separat amb dos fills Uxue i Aniol i casat amb Mònica que té una filla Anna Laura.

Sempre m’han agradat els esports i els he practicat molt, he fet molt muntanyisme, esquí i ara practico tennis o pàdel amb regularitat.

Entre les meves afeccions, tal vegada allò que porto fent més temps (32 anys) és ballar els gegants de Pamplona per Sant Fermí.

Sempre m’han agradat el teatre i la música clàssica, tot i que ara no hi vaig sovint.

Vaig estudiar Educador Especialitzat a l’Escola de la Fundació Bartolomé de Carranza a Pamplona, després un màster de Salut Mental i Drogodependències i un altre de Supervisió.

Vaig ser president de l’antiga Federació estatal d’Associacions d’Educadors Especialitzats que conjuntament amb les Escoles d’Educadors vam aconseguir el reconeixement del Consell d’Universitats i que sortís l’actual diplomatura en Educació Social.

Em vaig formar com psicoterapeuta Gestalt i ara sóc membre titular, didacte i supervisor de l’Associación Española de Terapia Gestalt.

Més endavant em vaig formar en altres corrents de psicoteràpia, Bioenergètica, Sistèmica, Constel·lacions Familiars.

L’any 2008 em vaig formar com Coach Ontològic a Newfield Xile i com Supervisor del Programa de Coaching avançat Cos en Moviment.

Fent un xic d’història, vaig començar a treballar com Educador Social a un Centre de Dia de Drogodependències, més endavant com Educador en Serveis Socials, portant programes de prevenció de drogodependències i joventut.

Després, vaig aconseguir una plaça com Educador en Serveis Socials a la ribera de Navarra, però als tres anys hi vaig renunciar per treballar en un programa de Salut Mental al Centre de Salut mental de Burlada, conjuntament amb Vicente Madoz, psiquiatre que va iniciar la reforma psiquiàtrica a Navarra i professor de la Fundació Bartolomé de Carranza.

Per a mi va estar una gran experiència i la base de tot el que sé a l’actualitat.

A començaments de l’any 1994 vaig aterrar a Blanes amb la il·lusió de crear ISURI un centre de Teràpia per desenvolupar-me com psicoterapeuta, i fer realitat el meu somni.

Fou la primera llavor.

Vaig continuar treballant com educador social a la Comunitat Terapèutica Can Serra, de la Fundació Teresa Ferrer.

Vaig donar classe a la diplomatura d’Educació Social a la Universitat Ramon Llull.

Vaig començar a supervisar equips i a donar Formació Permanent a través de la Fundació Pere Tarrés, la Diputació de Barcelona i la Generalitat, cosa que encara faig, amb diferents propostes per a una realitat socio-educativa sempre canviant.

Porto més de 10 anys supervisant CRAE’s, equips de Serveis Socials, de Residències de la tercera edat, de centres de drogodependències…

Ara, estic desenvolupant aquesta tasca de supervisor, conjuntament a la de psicoterapeuta del Centre ISURI de psicoteràpia i la de director de l’Escola de Formació Gestalt de les comarques gironines a Blanes.

També faig la meva tasca de docent de teràpia Gestalt a diverses escoles de l’estat, València, Madrid, Pamplona, Bilbao…

I faig Coaching a empreses i/o persones en el seu desenvolupament professional.

Entre els meus plans de futur s’hi troba el fet de consolidar l’Escola de Formació com un lloc de trobada, aprenentatge i desenvolupament personal.

I també, continuar fent la meva tasca al servei de les persones.

En un àmbit més personal, vull celebrar els meus 50 anys fent el cim d’alguna muntanya emblemàtica, Kilimanjaro, Aconcagua o algun trekking per l’Himàlaia.

No sé si a aquesta alçada puc tenir ja gaires pretensions professionals que no siguin les d’estar al servei de les persones que passin pel Centre o dels professionals amb qui treballo.

Per a mi, estar al servei vol dir crear espais d’aprenentatge, on desenvolupar espais significatius per a que les persones siguin conscients, s’adonin de les seves capacitats i les seves potencialitats i esdevinguin capaces de posar-les al servei de la vida, del gaudi, de la bellesa i d’acompanyar processos de desenvolupament, traient d’ells allò millor i possibilitant que les persones amb qui treballen també ho facin .

Crec que aquesta societat canvia si som capaços de canviar nosaltres mateixos, si som capaços de mirar cap a dins, de veure els nostres potencials, de veure l’ésser que som, de confiar en nosaltres i en els altres.

Essent conscients de que el nostre ego ens impedeix el desenvolupament, que necessitem dels altres, que podem generar equips i no grups que treballin per a les persones, que sols no podem fer gaire, que ens cal generar xarxes que ens possibilitin compartir les nostres febleses, els nostres dolors, les nostres satisfaccions i la nostra vida.

Personalment, crec que no canviaria gaire res de la meva experiència, tota ella m’ha portat allà on sóc ara, he gaudit de la meva professió com educador i com psicoterapeuta i tot i que tinc el cap dur i empassego sovint a la mateixa pedra, acabo aprenent dels meus errors.

Com educador social i supervisor, veig que necessitem generar un canvi en la forma de fer, sobretot en serveis socials, generar noves formes d’intervenció, deixar la taula i sobretot la burocràcia i generar el treball persona a persona.

Cercar i generar preguntes que moguin la consciència personal i col·lectiva de les persones.